Feel The Earth Inside You
Aquesta és una de les millors cançons que s'han pogut crear mai. Sincerament crec que escoltar-la amb tranquilitat ens farà gaudir del sentit de l'oïda. Us la recomano!
Els últims rajos de sol es desfeien entre l’horitzó infinit, i de cop i volta la nit ho envaïren tot. Les dunes immòbils envoltades per la tenebrosa nit, observaven atentament el constant moviment del cotxe que travessava la boira de la carretera nocturna. L’exterior era fosc com la gola del llop, res il·luminava el meravellós paisatge diürn del desert que durant la nit desapareixia. La lluna, retinguda entre els espessos núvols del cel, era incapaç de donar claror a aquell món inhòspit. L’exterior era fred, els vidres s’entelaven impedint que jo pogués veure res. No hi havia cap senyal d’humanitat, tot el terreny era verge.
Els petits mamífers nocturns extraviats del seu camí que es creuaven amb mi, em produïen una sensació de soledat i de por. Estava sol, ningú m’acompanyava durant el viatge, i cada vegada que avançava m’adonava que m’endinsava en les profunditats del desert del Sàhara.
Només eren les vuit, i ja semblava que fos mitjanit. El meu cos cada cop li costava més reaccionar, m’adonava de que la falta de son m’impedia divisar els límits de la carretera improvisada del desert. No vaig poder aguantar molt més, els meus ulls no suportaven el pes de les parpelles. Vaig haver de parar al costat de la carretera mal asfaltada. Acte seguit, vaig caure al mig del camí. El meu pit va estripar-se al terra. Jo només sabia que ara era en un son molt profund, i que res importava.
Dibuix de la superfície de Tità |
Tità Vist des de Satèl·lit |
Sòl rocós de la superfície de Mart |
Evidencia d'una antiga riera de Mart |
Extraterrestre (Mars Attack) |
Senyal Wow! |
Alguna vegada heu pensat per què existeix tot el que ens envolta, inclòs l'univers? Per què tot és com és? I... una de les qüestions més difícils: quan va començar tot? Malauradament totes aquestes incògnites no s'han pogut desxifrar amb total certesa encara. El que intento fer avui, és reflexionar una mica sobre els inicis de tot el que coneixem i intentar donar una explicació a si abans del que coneixem hi havia alguna altra cosa.
-Quan va començar tot?: La teoria o explicació més coneguda per tots és la del "Big Bang". Aquesta teoria ens intenta explicar d'alguna forma, que a partir d'una gran quantitat de matèria comprimida, l'univers es va formar després de l'explosió d'aquesta. Però aquesta teoria no deixa de ser un model cosmològic de l'univers. No hi ha proves segures que assegurin que va ser així. Quan pensem en aquest model cosmològic segur que se'ns passa pel cap que hi va haver abans de l'explosió, i això no té fàcil explicació vist des d'aquest punt de vista. Per això els científics creuen que aquesta teoria no té molts fonaments. (teoria del "Big Bang", Fred Hoyle 1950).
Big Bang |
Per tant es pot dir que tot no va començar en un moment concret, sinó que va existir infinitament al passat. Però, res és segur. Potser en un futur, no gaire llunyà, quan la humanitat abandoni la Terra, se n'adonarà de que tot és totalment diferent al que pensàvem.
-Perquè existeix tot el que ens envolta?: No hauríem de qüestionar-nos aquesta incògnita des del punt de vista egocèntric humà. El més important és que el món existeix, nosaltres no som res més que simples coincidències químiques que han donat lloc a complements vius, que a la vegada formem part del que ens envolta. El que ens envolta hi és perquè hi és. No hi ha cap altra explicació. No obstant, si que hi ha una explicació per determinar com és el que ens envolta. La humanitat tenim la capacitat de poder transformar el que no és nostre. I si no és així, les coincidències fan que tot sigui d'una forma determinada.
M'agradaria estrenar aquest blog parlant sobre les llàgrimes de Sant Llorenç, o també conegudes com "Perseides". Les "Perseides" són una pluja de meteors provocada per la cua d'un cometa anomenat 109P/Swift-Tuttle. Aquest cometa triga 153 anys a orbitar al voltant del Sol.
Òrbita del cometa |
Les ratlles blanques del cel que nosaltres veiem des de la Terra no són més que partícules del cometa que van passar fa molt temps pel costat del nostre planeta i que es descomponen amb el contacte de l'atmosfera. La mida d'aquestes partícules són com la d'un gra de sorra.
Durant els dies del 8 fins al 13 d'agost la Terra passa per un punt coincident amb la òrbita del cometa. És per això que el dia amb més intensitat d'estels és el 12 d'agost, on la freqüència d'estels pot a arribar a 100 cada hora.
Definitivament, us convido a gaudir d'aquest meravellós espectacle nocturn. Si podeu intenteu ser aquesta nit a un indret lluny de les ciutats i sense llum per contemplar el cel. Un bon exemple seria la platja o el camp.
Ahh! I recordeu demanar un desig per cada estel fugaç que veieu!
Una salutació a tots i totes!
La Via Làctia amb molt goig |
En aquest indret d'Internet podreu trobar i gaudir de tot tipus d'explicacions i reflexions sobre el que hi ha més enllà de l'atmosfera terrestre. Tots tenim dubtes, incerteses: coses que no som capaços d'entendre fàcilment. Aquest blog mantindrà al dia les novetats més importants del més enllà i debatrà el perquè de moltes qüestions.
Si tens curiositat per pensar d'on venim, qui som i on anem: aquest blog t'agradarà. Espero poder escriure un post abans de cada setmana.
Un salut!