divendres, 15 de novembre del 2013




Feel The Earth Inside You








Aquesta és una de les millors cançons que s'han pogut crear mai. Sincerament crec que escoltar-la amb tranquilitat ens farà gaudir del sentit de l'oïda. Us la recomano!




dissabte, 26 d’octubre del 2013

Viatge nocturn








Els últims rajos de sol es desfeien entre l’horitzó infinit, i de cop i volta la nit ho envaïren tot. Les dunes immòbils envoltades per la tenebrosa nit, observaven atentament el constant moviment  del cotxe que travessava la boira de la carretera nocturna.  L’exterior era fosc com la gola del llop, res il·luminava el meravellós paisatge diürn del desert que durant la nit desapareixia.  La lluna, retinguda entre els espessos núvols del cel, era incapaç de donar claror a aquell món inhòspit. L’exterior era fred, els vidres s’entelaven impedint que jo pogués veure res. No hi havia cap senyal d’humanitat, tot el terreny era verge. 
Els petits mamífers nocturns extraviats del seu camí que es creuaven amb mi, em  produïen una sensació de soledat i de por. Estava sol, ningú m’acompanyava durant el viatge, i cada vegada que avançava m’adonava que m’endinsava en les profunditats del desert del Sàhara. 
Només eren les vuit, i ja semblava que fos mitjanit. El meu cos cada cop li costava més reaccionar, m’adonava de que la falta de son  m’impedia divisar els límits de la carretera improvisada del desert. No vaig poder aguantar molt més, els meus ulls no suportaven el pes de les parpelles. Vaig haver de parar al costat de la carretera mal asfaltada. Acte seguit, vaig caure al mig del camí. El meu pit va estripar-se al terra. Jo només sabia que ara era en un son molt profund, i que res importava.

dilluns, 9 de setembre del 2013

El misteri de les onades perdudes de Tità

Tità, un dels satèl·lits de saturn. Des de fa anys que els astrònoms s'han fixat en la seva superfície semblant a la de la Terra. La superfície de Tità està esquitxada amb llacs i mars, té canals de rius, illes, fang, núvols de pluja i, potser, fins arc de sant Martí. Està clar que aquesta lluna és totalment humida.


Dibuix de la superfície de Tità

Però hi ha una cosa que no encaixa: l'aigua està a 143 graus sota zero! A aquestes temperatures està clar que l' H2O està en estat sòlid.  Aquesta incògnita ha fet que els científics es replantegin la composició de "l'aigua de Tità".


Tità Vist des de Satèl·lit

 L'única idea que se'ns passa pel cap és que aquest líquid sigui un compost format per una barreja desconeguda de metà, età i altres hidrocarburs difícils de congelar.

Tità, com la terra té corrents d'aire que formen vent. Però, no té onades. Aquesta manca d'onades porta als científics a deduir que potser el líquid estigui congelat. I en aquest anys terrestres que s'aproximen, la estació de Tità canviarà a estiu. Portant així llum,calor i vents més forts que faran possibles les onades.



I tu què opines sobre les onades de Tità? Creus què es tracta d'aigua o un altre compost?




Fins un altre!


dimarts, 3 de setembre del 2013

Mart, el planeta vermell


Avui m'agradaria ensenyar unes precioses fotografies de Mart, el planeta vermell. Els científics afirmen que podria haver existit algun cop la vida. I, és curiós com Mart per algun motiu es va convertir en el que és actualment. Ara el robot encarregat de fer fotografies i estudiar Mart és el Curiosity. 



Sòl rocós de la superfície de Mart



Evidencia d'una antiga riera de Mart



Mosaic d'un paisatge Marcià 




Estrats Marcians


Petjades del robot Curiosity

Mart 



Curiosity






En definitiva, estic segur que Mart algun dia va arribar a ser un planeta semblant a la Terra. Espero que la Terra no acabi com Mart. Tinc esperances perquè la humanitat sigui capaç de conservar-la durant molts i molts any. 

Un salut!

dimarts, 27 d’agost del 2013

Estem sols?



L'univers és molt gran, això ens fa pensar que si a la Terra hi ha vida, a un altre indret de l'espai també hi pot haver. Som els únics d'aquest univers? O potser tenim companyia viva més a prop del que creiem? Aquestes qüestions i més, avui a l'univers a les teves mans. 


La humanitat, fins fa ben poc, creia que era impossible l'existència de vida extraterrestre. Actualment,però, som capaços d'entendre que la vida pot existir més a prop del que creiem.

Assimilar que la vida extraterrestre és diferent, o potser no...


Si parem a rumiar el concepte de vida per nosaltres, pot resultar molt difícil arribar a pensar que pot haver alguna cosa. Però si entenem que l'existència de vida pot ser molt diferent, llavors és fàcil creure pot haver vida desconeguda.

Altres teories i pensaments científics afirmen que pot haver éssers semblants als humans a altres punts de l'espai. Això es degut, a que l'evolució que nosaltres hem patit és bàsicament semblant.


Extraterrestre (Mars Attack)

Senyals i indicis de vida extraterrestre

Moltes vegades persones d'arreu del món afirmen haver vist fenòmens paranormals relacionats amb extraterrestres. Un dels més importants va ser la senyal "Wow". Aquest va ser captat l'any 1977 per un ordinador. Encara no es sap si va ser emès per extraterrestres o bé, per alguna interferència propera a l'indret. 

Algunes persones afirmen haver vist amb els seus mateixos ulls extraterrestres. Però també cal destacar que es corren rumors sobre l'existència d'un alien a l'àrea 51.

En conclusió, al llarg d'aquest segle passat i l'actual, s'ha afirmat nombroses vegades la presència de vida exterior tant a la Terra com a l'espai. Definitivament,  fins que no ens atrevim a sortir del nostre amagatall, la Terra, no aprendrem res.




Senyal Wow!


I bé? Tu què creus sobre la vida extraterrestre?



Frase Cèlebre:

"Si fuéramos los únicos en este Universo, sería un gran desperdicio de espacio"

Carl Sagan



dimecres, 14 d’agost del 2013

L'inici de tot

Alguna vegada heu pensat per què existeix tot el que ens envolta, inclòs l'univers? Per què tot és com és? I... una de les qüestions més difícils: quan va començar tot? Malauradament totes aquestes incògnites no s'han pogut desxifrar amb total certesa encara. El que intento fer avui, és reflexionar una mica sobre els inicis de tot el que coneixem  i  intentar donar una explicació a si abans del que coneixem hi havia alguna altra cosa.

-Quan va començar tot?: La teoria o explicació més coneguda per tots és la del "Big Bang". Aquesta teoria ens intenta explicar d'alguna forma, que a partir d'una gran quantitat de matèria comprimida, l'univers es va formar després de l'explosió d'aquesta. Però aquesta teoria no deixa de ser un model cosmològic de l'univers. No hi ha proves segures que assegurin que va ser així. Quan pensem en aquest model cosmològic segur que se'ns passa pel cap que hi va haver abans de l'explosió, i això no té fàcil explicació vist des d'aquest punt de vista. Per això els científics creuen que aquesta teoria no té molts fonaments. (teoria del "Big Bang", Fred Hoyle 1950). 


Big Bang




Per tant es pot dir que tot no va començar en un moment concret, sinó que va existir infinitament al passat. Però, res és segur. Potser en un futur, no gaire llunyà, quan la humanitat abandoni la Terra, se n'adonarà de que tot és totalment diferent al que pensàvem.

-Perquè existeix tot el que ens envolta?: No hauríem de qüestionar-nos aquesta incògnita des del punt de vista egocèntric humà. El més important és que el món existeix, nosaltres no som res més que simples coincidències químiques que han donat lloc a complements vius, que a la vegada formem part del que ens envolta. El que ens envolta hi és perquè hi és. No hi ha cap altra explicació. No obstant, si que hi ha una explicació per determinar com és el que ens envolta. La humanitat tenim la capacitat de poder transformar el que no és nostre. I si no és així, les coincidències fan que tot sigui d'una forma determinada.


"El que ens envolta"

Amb aquesta reflexió acabo aquest post. Però abans la frase del dia:


“Lo que sabemos es una gota de agua, lo que ignoramos es el océano”.

Isaac Newton